El nostre article estudia el tractament de la superfície dels interiors de les cases de les famílies benestants de Barcelona entre final del segle xviii i inici del segle xix. Ens hem centrat en les estances més valorades i representatives de la casa, que són els salons i, quan ha estat possible, també hem estudiat algunes altres dependències, com ara les estrades (sales de recepció que precedeixen els salons) o les sales amb alcova. A final del segle xviii, es va manifestar una sensibilitat renovada, per part de la noblesa i de la burgesia que havia assolit una posició destacada en la societat catalana, vers les residències i els seus interiors. En l’escrit, hi mostrem i hi analitzem alguns exemples per tal d’entendre com va ser el tractament de la superfície d’aquests interiors: quins van ser els valors i les expectatives que s’hi van tenir en compte; quin paper van tenir els artistes i els artesans en la seva definició; com van intervenir els arquitectes en la concepció d’aquests espais, si només es van centrar en la composició dels buits i plens o si hi va haver una participació molt més activa. D’altra banda, també apuntem a partir de quines tècniques es van resoldre aquests aspectes i quin va ser el grau de sistematització.