El transport de viatgers en àrees urbanes és una qüestió crítica en la societat actual. En els últims anys, s’ha demostrat empíricament que la construcció d’infraestructures viàries o l’ampliació de les vies existents no és una solució per aquest tema. No només això, sinó que resulta més efectiu l’incentiu de l’ús del transport públic i especialment dels ferrocarrils, ja que han esdevingut la principal alternativa per pal•liar els efectes concomitants que produeix l’operació del sistema de transport: congestió, accidents, contaminació, etc. En aquest marc, té especial importància la planificació del transport, recolzada habitualment en models matemàtics de previsió de la demanda de transport. Es tracta d’eines que permeten obtenir descripcions macroscòpiques dels fluxos de mobilitat a partir d’hipòtesis de comportament dels usuaris del sistema de transport. A partir dels seus resultats es pot adequar l’oferta de transport públic a les exigències de la demanda i optimitzar l’aprofitament dels recursos disponibles. No obstant, una de les objeccions més comunes a l’ús de models matemàtics en la planificació del transport és la seva complexitat. De fet, la utilització de models tradicionals de transport requereix una gran quantitat de recursos escassos, com és la informació necessària per calibrar-los i incloent també el temps necessari per a realitzar l’estudi. Addicionalment, si s’analitza l’evolució d’aquests models de transport es pot comprovar que generalment s’ha tendit a orientar-los cap a una complexitat creixent com a forma de millora del realisme dels mateixos. En contrast, són escassos els casos en que es tinguin en compte consideracions sobre si els costos d’utilitzar un model complex es compensen amb una major fiabilitat dels seus resultats. Aquesta tesina explora la possibilitat de modelar, amb eines matemàtiques simples, una sèrie de situacions teòriques i esquemàtiques en representació de diverses realitats de demanda en corredors ferroviaris metropolitans europeus. Amb això es persegueix obtenir una alternativa capaç de descriure, amb cert nivell de fiabilitat, qualsevol sistema de transport ferroviari metropolità real amb un menor cost que les eines convencionals. Per obtenir aquests resultats, s’ha realitzat una recerca tant de les eines existents això com de tota la informació necessària per generar el model; és a dir, s’ha buscat informació descriptiva sobre l’oferta (models d’explotació ferroviària) i la demanda de transport en l’àmbit europeu. En base a tot això, s’ha generat el model teòric de previsió de demanada que constitueix el resultat principal d'aquesta tesina i proporciona una estimació de la demanda captable de cada model d’explotació en els diversos escenaris plantejats. Això ha permès extreure conclusions sobre el model d’explotació que maximitza la demanda en cada escenari. Finalment, els resultats extrets s’han contrastat amb els d’un model aplicat a una nova línia de tramvia. En aquest cas s’ha comprovat la viabilitat de la solució escollida realitzat un anàlisi cost-benefici així com el càlcul de la capacitat del nou corredor ferroviari.