Barcelona es troba molt densificada i en conseqüencia impermeabilitzada. Aquesta forta impermeabilització suposa una augment dels cabals d’escolament i dels cabals punta. A més la topografia Mar-Munanya de Barcelona és concava i el fet que el pendent es suavitzi aribant al mar , i potenciat per l’existència d’obstacles naturals com Montjuïc, provoca grans acumulacions d’aigua a les zones situades sota l’alineació del carrer Aragó. És evident que l’home a modificat l’equilibri natural i és hora de que les solucions tècniques facin l’intent de respectar el temps de concentració natural. Aquestes técniques s’anomenen SUDS (Sustainable Urban Drainage) i bàsicament treballen de dues maneres, emmagatzement i/o filtren. Aquest treball analitza una a una aquestes tècniques i estudia en base a la geologia e hidrogeologia del pla de Barcelona quines son viables. A més, es contempla quines son les necessitats de manteniment i amb quina periodicitat. Des d’aquest punt de vista s’ha elaborat un guia de disseny que intenta des de la primera fase del projecte, la més conceptual, inclogui de soca-rel aquest esperit. Evidentment no és feina d’un dia, però aml menys, aquest concepte es ot aplicar futurs drenatges d’àrees verdes, parcs, jardins que encara no es troben “humanitzats”. La guia també inclou la manera tradicional de drenar, i aquest treball incorpora les bones pràctiques que els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona acumulen en base a la seva experiència en el manteniment. I és en el capítol 4rt que aquest treball fa un petit incís en les tasques de manteniment i rehabilitació més comunes i descriu el procediment constructiu de dues de les tècniques més emprades: La rehabilitació global no estructural i l’encamisat. Per últim, el capítol 5é es nomenen els documents que s’han d’incloure en un projecte de disseny de xarxes secundàries i es detalla una planilla de verificació que intenta ser una guia pel projectista.