Un corrent d’arrossegalls (debris flow) és un moviment de massa compost d’aigua i una gran proporció de sediment que es propaga pendent avall per l’acció gravitatòria. La causa d’inicialització més habitual és la pluja, que en incrementar la pressió de porus, provoca la inestabilitat del terreny augmenti. Es tracta d’un un fenomen altament destructiu que zones de muntanya provoca enormes pèrdues econòmiques i humanes. A banda de les eventuals mesures de protección estructurals, per tal de minimitzar els danys que causen els corrents d’arrossegalls és imprescindible desenvolupar sistemes de previsió i alerta. Davant de la complexitat del fenomen, s’ha intentat abordar la problemàtica de l’avaluació de l’amenaça des de molts punts de vista: des de models numèrics de simulació a tècniques estadístiques. En un sistema d’alerta a escala regional, però, les limitacions per obtenir dades i cost computacional obliga a trobar un compromís entre la simplicitat del sistema i la representativitat del fenomen. En aquesta tesina s’han combinat dues línies de treball per dissenyar un sistema d’alerta d’amenaça de corrents d’arrossegalls. Per una banda, les corbes llindar són una eina àmpliament utilitzada en la previsió d’ocurrència d’esllavissades i corrents d’arrossegalls. Aquestes estableixen relacions entre la magnitud dels factors desencadenants (pluja) i l’ocurrència de corrents d’arrossegalls. Per l’altra banda, per tal de determinar factors condicionants, s’estan dedicant esforços a descubrir patrons de comportament a partir de característiques geomorfològiques de les conques. Aquestes variables tenen l’avantatge de que es poden calcular de manera relativament senzilla a partir d’informació de l’orografia (mapes digitals d’elevacions) que és una informació disponible en la majoria de les situacions. El sistema d’alerta dissenyat integra de manera innovadora les dades de pluja radar per a l’avaluació de l’amenaça de corrents d’arrossegalls, proporcionant un nivel d’amenaça a cada conca de la zona d’estudi i en cada pas de temps. El radar és una eina de mesura indirecta de la precipitació que té l’avantatge de proporcionar un camp distribuït a molt alta resolució. Els criteris per assignar el nivell d’amenaça es basen en la combinació de dos aspectes: la susceptibilitat i la magnitud de l’episodi de pluja a cada conca. La primera és avaluada a partir de les seves característiques geomorfològiques i la segona a partir de les dades de pluja radar i corbes intensitatdurada- pluja antecedent. Per avaluar aquests aspectes i combinar-los s’utilitza lògica difusa. La lògica difusa permet combinar diverses variables d’una forma molt flexible amb un cost computacional molt baix. Tot i que no es tracta d’un model físic, aquesta flexibilitat permet copsar la física que hi ha darrera el fenomen i introduir els coneixements experts del modelador. L’última part de la tesina ha consistit en aplicar el classificador al període de maig a octubre en la zona d’estudi situada als Pirineus Orientals. S’han analitzat les tendències de comportament general en tot el període i en cinc episodis curts. En alguns pocs casos en què es disposava d’informació sobre l’ocurrència de corrents d’arrossegalls en conques concretes, s’ha avaluat el funcionament del clasificador comparant aquesta informació amb les alertes que proporcionava el classificador. Concretament s’han estudiat casos a les conques del Rebaixader i del Torrent d’Erill (Alta Ribagorça) i Port Ainé (Pallars Sobirà).