La construcció en terra ha despertat cert interès en els últims temps degut a la seva aplicació en edificis tant, d’habitatges, com d’àmbit públic. Malgrat això no s’ha establert un control en l’execució d’aquestes tècniques. El present projecte consta dues parts: una on es presenta la construcció en terra i la segona, centrada en el control de l’habitatge situat a Martorelles. En la primera part es realitza una petita introducció en l’àmbit de les construccions en terra. Aquesta dóna una visió global dels antecedents històrics i de la situació actual en què es troba aquesta tipologia arquitectònica. També es fa referència al marc legislatiu, a nivell internacional i nacional, que regula la terra com a material de construcció i les tècniques constructives. Tot i el nombre de normatives existents, Espanya només compta amb la UNE 41410: 2008 referent al BTC, però, actualment, s’està treballant en la realització d’una guia per al compliment del CTE. Seguidament, es defineix la terra com a material de construcció, es descriuen les principals tècniques constructives en terra i les propietats i beneficis que aporta aquest tipus d’arquitectura. La segona part del projecte, se centra en el seguiment de l’execució de l’habitatge unifamiliar de Martorelles. Es descriu el projecte arquitectònic i el procediment constructiu dels murs de tàpia. S’estableix un pla de control de qualitat, basat en assajos in situ i de laboratori, de les diferents fases i components de l’execució de l’obra de Martorelles. Els resultats dels assajos s’analitzen individualment i es comparen per treure les conclusions corresponents al comportament de la tècnica constructiva de la tàpia. En l’anàlisi dels resultats dels assajos realitzats s’han pogut comprovar certs aspectes de la composició i del comportament dels murs de tàpia de l’habitatge de Martorelles. Una granulometria amb un percentatge menor al 10 % i amb l’addició de ciment dóna resultats satisfactoris. El comportament tèrmic de les provetes pertanyents als murs de tàpia tenen un bon comportament tèrmic, però no compleixen el CTE DB-HE. Pel que fa a l’ús d’aparells per al control del mur, s’ha comprovat que l’ús de l’escleròmetre és viable per tal d’obtenir la resistència i la densitat, mitjançant mètodes no destructius. Però, s’ha de generar una recta de límit mínim per la dosificació emprada amb provetes testimoni realitzades a l’obra. La resistència mitjana obtinguda és superior a la càrrega que suporten els murs. D’altra banda, s’ha descrit el comportament mecànic de la tàpia realitzada a l’habitatge de Martorelles. Per tal de seguir l’evolució de l’habitatge, es fa una visita posterior a la finalització de l’execució dels murs. S’avalua el seu estat actual i les possibles lesions que hagin aparegut després de l’execució. També es realitza un pressupost del cost de l’execució dels murs de tàpia, per tal d’afirmar que és una tècnica més econòmic que el formigó. Finalment, es proposa un pla de control de qualitat per a les construccions en terra basat en els criteris obtinguts durant la realització del pla de control de l’habitatge de Martorelles.