La fusta de diverses espècies de frondoses valorades com a “nobles” està en clar declivi productiu, degut a factors com la sobreexplotació i l’augment de la demanda dels mercats globals. Una de les solucions que s’està plantejant és la de plantar nogueres en espais agrícoles o forestals amb un règim de gestió silvícola dirigit a la reducció del torn de tallada i a l’obtenció de grans volums de fusta de qualitat, és a dir, homogènia i sense defectes. Les poques experiències que existeixen en la poda de nogueres per a fusta han estat realitzades a França. No obstant, cap d’aquests tipus l’intervencions s’adapta el suficient a les necessitats de les noves plantacions. L’ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en el marc d’una col·laboració en un projecte INIA van instal·lar l’any 2008 un assaig a la finca Torre Marimon (Caldes de Montbui), per tal de respondre algunes de les qüestions relacionades amb l’esporga i l’obtenció de fusta de qualitat de noguera. Els tractaments de poda proposats són quatre a raó de quatre arbres per sistema, tres repeticions i utilitzant dos materials vegetals diferents. Aquest assaig ha estat monitoritzat des d’un començament però no és fins a aquest moment, 4 anys d’edat, en que les dades que es puguin registrar i l’avaluació dels resultats poden permetre obtenir unes conclusions pràctiques prou definitives.