Abstract:
|
Les torres de defensa costanera són una tipologia de fortificació que al llarg dels segles XVIII i XIX ompliren les costes tant de la Mediterrània com de les Illes Britàniques. De forma troncocònica i
dissenyades per a suportar varis canons en la planta coberta, el seu objectiu militar era impedir el desembarcament de les flotes enemigues en certs punts estratègics.
El present projecte tracta sobre l’estudi de les torres de defensa costanera que durant aquest període s’alçaren al llarg de la costa de l’illa de Menorca.
Per a dur a terme aquest projecte, inicialment s’ha realitzat un seguit de fitxes d’inventariat de cada una de les quinze torres de defensa. El desenvolupament d’aquestes fitxes, ha precisat d’una intensa
recerca d’arxius històrics relacionats amb les fortificacions, així com de varies visites “in situ” per arribar a entendre tots els elements i materials que composen una torre de defensa costanera.
Especificats en les fitxes d’inventari els diferents elements arquitectònics i constructius característics d’aquestes fortificacions, s’han classificat en diferents models, extraient de cada tipologia, tant les similituds com les diferències entre totes elles. Aprofundint així, en el coneixement general i concret
d’aquestes edificacions militars.
Posteriorment, s’ha dut a terme un estudi sobre els materials més emprats en la seva, extrets de la pròpia illa, i que s’ha concentrat en la pedra de marès i el morter de calç, materials tradicionals en la
construcció menorquina.
Amb aquesta informació com a base, més tota la documentació extreta de les visites, s’ha
desenvolupat un estudi patològic, precisant les lesions més freqüents que pateixen aquestes edificacions situades en punts tant perjudicials, a causa de la humitat i la salinitat presents. Així com un diagnòstic de l’estat actual i de les possibles actuacions per tal de millorar-ne l’estat.
Finalment, s’ha realitzat l’aixecament gràfic d’una de les torres que en els darrers anys ha patit un canvi d’ús, el qual ha permès que aquesta torre tingués un manteniment constant, allargant la seva vida útil i deixant de ser un edifici en desús. |