L’edifici de Can Valls és una peça important en el patrimoni local de Gelida,que va acompanyat d’un espai lliure de grans dimensions, que formava part del jardí de la finca, configurant una area d’equipament propera al centre del poble. El caràcter patrimonial de l’edifici i el fet que en aquests moments no tingui un us definit, amb la qual cosa està poc utilitzat i mal mantingut, m’ha semblat una oportunitat per tal de plantejar una intervenció que resolgui les lesions que està patint l’edifici i a la vegada proposi la seva recuperació per a l’ús col·lectiu. Intervenir a l’edifici de Can Valls amb una superfície construïda de 690.12 m2, construït a les acaballes del SXIX, es una oportunitat per endinsar-se amb les tècniques constructives històriques i plantejar les accions constructives que el portin a la rehabilitació i a la recuperació d’acord amb les exigències constructives actuals. Les primeres fases de projecte van començar amb l’anàlisi històric, estudiant el context de la seva construcció en el marc del fenomen de l’estiueig a finals del SXIX a Gelida, amb la incidència en el creixement urbà que aquest fenomen va comportar. Des del punt de vista tipològic s’ha pogut copsar la singularitat de Can Valls respecte les altres construccions contemporànies i també s’ha pogut analitzar el context disciplinar dels tècnics de l’època amb conflictes de competències entre els arquitectes i els mestres d’obres, així com conèixer la trajectòria i l’obra de l’autor del projecte, el mestre d’obres Joan Pascual Batlle. L’aixecament de plànols de l’edifici ha estat el punt culminant de l’anàlisi, ja que a més de la configuració geomètrica de l’edifici s’ha hagut d’anar investigant els sistemes constructius utilitzats tant a l’edificació original, com en les reformes que s’han anat efectuant. Aquest mateix anàlisis ha servit per detectar totes les lesions i efectuar les hipòtesis de les seves causes. La intervenció proposada va mes enllà dels treballs de rehabilitació per resoldre les lesions, proposant nous usos, que permeten alhora, recuperar tipològicament l’edifici. Fet important donat el seu caràcter patrimonial. Com a conseqüència en el projecte es defineixen les accions constructives per a la seva rehabilitació i també les actuacions funcionals que permeten la seva reutilizació adaptat a la legislació vigent per a edificis d’ús públic. Com a aspecte més rellevant hi ha la proposta de col·locar un ascensor a l’exterior de l’edifici per resoldre l’accessibilitat a totes les plantes. En definitiva el treball a servit per proposar un diàleg amb els sistemes constructius històrics, als quals s’ha hagut d’estudiar i conèixer i els sistemes constructius actuals, projectant solucions constructives en cada part de l’edifici coherents amb la seva naturalesa, edifici antic, noves actuacions.