La vertebroplastia (VP) i la cifoplastia (KP) són dues tècniques quirúrgiques de mínima invasió les quals s’injecta un ciment ossi (polimèric o bioceràmic) a través d’una cànula a la vèrtebra danyada. La injecció de ciments ossis genera beneficis com ara: reducció immediata del dolor, augment de la mobilitat del pacient o un increment notable de l’estabilitat articular, però requereix grans pressions d’injecció com a conseqüència de les seves propietats reològiques. Aquestes propietats afecten tant a la injectivitat de la pasta (capacitat de ser extrudida a través d’una cànula) com a l’homogeneïtat del compost, limitant la capacitat d’ompliment i de restauració de l’estructura vertebral col·lapsada. Actualment les investigacions es centren en la recerca i desenvolupament d’un ciment biocompatible òptim, restant importància a la biomecànica que regeix el procés d’ompliment del cos vertebral. La conclusió que s’aconsegueix és que són necessaris estudis teòrics i experimental dels diferent factors influents en el procés d’injecció. Un millor coneixement de la biomecànica del sistema, pot desencadenar en una optimització de les intervencions de VP i KP que permeti maximitzar els bons resultats de les operacions mínimament invasives de reestructuració òssia a través de la injecció de pastes biocompatibles. En aquest projecte es validarà l’ús d’escumes de poliuretà com a material d’assaig, comparant les seves propietats mecàniques i la seva microarquitectura amb les del teixits trabecular vertebral. Al seu torn, es realitzaran injeccions experimentals amb carboximetilcel·lulosa (CMC) per parametritzar i tractar de comprendre la biomecànica de la injecció d’un líquid d’alta viscositat en un cos porós. Els resultats de les injeccions seran contrastats amb els obtinguts a través de simulacions realitzades mitjançant un software d’elements finits.