La teoria de caire idealista que contempla les llengues com a realitats per se, fonaments reals dels dialectes corresponents, ha entrat, i no pas sense resistència, en situació de franc declivi. Arraconada per fi, sembla, ha cedit el pas a una alternativa que les contempla com a realitats derivades de naturalesa abstracta, i, doncs, com a realitats que només son atenyibles a través dels dialectes corresponents i que no tenen més existència real que la de qualsevol altra abstracció.