Aquest treball fi de grau tracta de la substitució i reparació de la coberta, la rehabilitació de les parets mitgeres i actuacions puntuals a les façanes de l’edifici noble de l’Ajuntament de Terrassa, format pel conjunt de tres edificis entre mitgeres inclosos en el Pla Especial de Protecció del patrimoni històric-arquitectònic-ambiental de Terrassa. La superfície total de la coberta és de 773,51 m2, d’aquests 574,64 m2 són de coberta inclinada amb estructura de fusta i 189,07 m2 són de coberta plana amb estructura d’acer laminat d’ala estreta. A més la superfícies de mitgeres que es tracten són 177,99 m2 i de façanes 505,30m2 L’objectiu es la redacció d’un projecte complert amb tots els continguts que ens estableix l’Annex I de la Part 1 del CTE, en aplicació als coneixements adquirits als estudis d’arquitectura tècnica i enginyeria d’edificació i completats per 17 anys d’experiència laboral en la redacció de projectes i direcció d’execució d’obres Abans de l’elaboració del projecte, vaig realitzar inspeccions per conèixer l’estat de la coberta, analitzant el seu estat davant l`àtac d’agents abiòtics i biòtics i la seva capacitat portant a la coberta d’estructura de fusta i estudiant el nivell d’oxidació de la coberta d’estructura d’acer. Amb les dades obtingudes vaig realitzar l’informe de l’estat actual de la coberta, document que s’annexa a l’apartat VII Annexes del present projecte i en el que proposava diferents propostes d’actuació. Amb aquest informe, el promotor, per motius de volum d’obra, durabilitat i manteniment, es va decidir per la proposta de substitució de la coberta amb estructura de fusta i reparació de la coberta d’estructura d’acer laminat envers a la del tractament de les bigues de fusta actuals i reparació de la coberta metàl·lica. Per la redacció de l’informe de l’estat actual vaig realitzar inspeccions organolèptiques amb presa de dades de cada un dels elements estructurals als que vaig poder accedir, als elements metàl·lics; dimensions, deformacions i oxidacions i als elements de fusta; dimensions, deformacions, clivelles, nusos, àtacs biòtics, àtacs abiòtics, humitat, etc. Posteriorment anàlisis de la capacitat portant dels elements de fusta afectats en base a unes hipòtesis de resistència segons UNE 56544 i valoració del seu estat. Els elements d’acer pel seu correcte estat, no vaig analitzar la seva capacitat portant. A més d’inspeccionar la coberta i els seus paraments de suport, vaig inspeccionar visualment l’estat dels paraments de tot l’edifici per observar si hi havia patologies i per poder analitzar com es realitzava el descens de càrregues fins a la fonamentació. Per la redacció del projecte, primerament vaig analitzar les possibles opcions de tipologia de coberta i acabats de les mitgeres, una vegada triada l’opció més optima, vaig realitzar el càlcul de l’estructura, el plànol genèric d’estructura nova i a partir d’aquest i del d’estructura existent i analitzant quin seria el procés constructiu, vaig realitzar els croquis detalls constructius d’estructura i seguidament els de la coberta i mitgeres. Analitzats aquests croquis, es quan s’inicia pròpiament la redacció del projecte, es comença amb l’elaboració de la part gràfica i la recerca dels productes/materials/sistemes que formaran el detall constructiu, a través de catàlegs, llibres, publicacions o internet, i que es finalitza amb l’assessorament per part del tècnic del producte seleccionat. Aquesta obtenció d’informació dels productes/materials/sistemes emprats al projecte a través d’agents externs s’incrementa quan s’ha de realitzar els amidaments i el pressupost. Com ja he comentat anteriorment, al ser un projecte de rehabilitació amb treballs i procés executiu específic, per la redacció de moltes partides dels amidaments, i encara que partia de la base de dades de rehabilitació de l’ITEC, vaig tenir que crear moltes partides noves i d’altres adequar-les per que s’ajustessin a la tipologia d’obra, creant o modificant costos en base a preus de pressupostos reals dels industrials. El resultats han estat a part del propi projecte en aplicació del CTE, l’aprofundiment en la diagnosis d’estructures de fusta i en el coneixement de sistemes constructius coneguts però no aplicats durant la meva vida laboral. Les conclusions que es desprenen de l’elaboració d’aquest projecte, són la dificultat d’obtenir dades dels elements estructurals en un edifici existent, amb aquestes dades, que a vegades són mínimes, la dificultat de realitzar una diagnosis degut a que et bases en hipòtesis de resistència de la fusta segons unes normes, fusta que en molts casos no coneixes de quina classe és i que les singularitats de la pròpia fusta fan que no siguin comparables amb la fusta de les normes, raó per la qual, en el recàlcul d’estructures de fusta, s’utilitzen els valors menys. I per última la dificultat d’aplicar el CTE en un projecte de rehabilitació.