[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

[eng] We present a model of vine-growing specialization in the municipalities of the province of Barcelona in the mid-19th century that explains how a comparative advantage arose through a process deemed to be one of the starting points for Catalan industrialization. The results confirm the roles played by the ‘Boserupian’ population-push on land-use intensification and the ‘Smithian’ market-pull in a growing demand from the Atlantic economy. They also stress the conditioning function of agro-ecological endowments and socio-institutional settings related to income inequality. Vineyard planting gave rise to less unequal rural communities until 1820, but inequality grew again afterwards.