Aquest Treball Final de Màster analitza una edificació singular com és Torre Mornau, situada al municipi de Pau, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. S’estudia el conjunt i es proposen una sèrie de recomanacions per a un possible projecte de rehabilitació i canvi d’ús, tot seguint criteris de sostenibilitat. Es parteix del treball realitzat pels alumnes del DAC – Rehabilitació, cursat a l’EPSEB el primer quatrimestre del curs 2011-2012. Torre Mornau és un conjunt edificat d’uns 5000m2 construïts en diferents etapes. Les primeres construccions, d’origen tardo-medieval, allotjaven una explotació agrícola i ramadera. Durant la postguerra, l’exèrcit espanyol hi instal·là un regiment de cavalleria i artilleria, i en els anys noranta s’utilitzà com a centre de turisme rural i vivenda particular. Actualment és propietat de l’INCASOL, tot i que recentment s’ha posat a la venda. En primer lloc s’ha realitzat un aixecament gràfic i una diagnosi del conjunt. S’han analitzat les característiques constructives i els processos patològics de cada edificació a través de la observació, la realització de cates i l’aplicació dels coneixements obtinguts. Es busca entendre les solucions constructives i eliminar les causes que provoquen les lesions. De forma paral·lela, s’ha documentat la informació disponible sobre l’evolució històrica del conjunt, realitzant entrevistes, consultant entitats públiques, els arxius de Castelló d’Empúries i de la Capitania General de Barcelona. En segon lloc, s’han realitzat una sèrie de recomanacions d’intervenció per a la realització d’un projecte de rehabilitació. Contenen els criteris bàsics i generals per a l’execució d’una rehabilitació sostenible, buscant una nova utilització per al conjunt. Durant tot el procés s’ha tingut en compte la importància històrica i social de les construccions existents, així com els següents criteris de sostenibilitat: optimització de l’ús del materials de construcció; control de la utilització d’energia i gestió del cicle de l’aigua. Per acabar, apuntem unes conclusions finals pel que fa a la rehabilitació sostenible i a l’aplicació de materials i tècniques constructives respectuoses amb el medi ambient. S’ha buscat consolidar els edificis per evitar-ne el col·lapse i proposar millores en el funcionament del conjunt.