El projecte s’estructura en quatre grans apartats relacionats entre si. Els dos primers de caràcter teòric, on s’estudia: gran part de la legislació relacionada en temes d’eficiència energètica d’Europa, França, Andorra i Espanya, les certificacions energètiques per normativa i els estàndards més presents. Els dos darrers apartats són de caràcter pràctic. En un d’ells s’analitza què suposa aplicar les normatives en matèria d’eficiència energètica als tres països (França, Andorra i Espanya). I, en l’altre, es realitza una auditoria d’un edifici plurifamiliar, a mode de cas pràctic, demostrant tots els coneixements adquirits. La situació normativa a nivell europeu està marcada per importants diferències. Europa manté una postura ferma en polítiques d’eficiència energètica, a més de desenvolupar diversos plans i directives per obligar i ajudar als estats membres a respondre al pacte de Kyoto; amb l’objectiu de convertir Europa amb el territori més eficient energèticament del món. L’objectiu principal pel 2020 és reduir el 20% el consum energètic, reduir el 20% les emissions de CO2 i que el 20% del mix energètic provingui de fonts d’energies renovables. El sector de la construcció és on s’hi fa més incís, ja que compte amb el potencial de millora més alt, representant aquest el 40% del consum d’energia final, del mix total del consum energètic. La publicació de la directiva 91/2002/CE sobre les certificacions energètiques, obliga a certificar tots els edificis nous i/o existents, fet que suposa posar punt i final als edificis poc eficients. Cal apuntar que els edificis públics, per crear precedents, ja s’obliga la certificació als edificis més grans de 500m2 de superfície, i a partir del 2015 a tots els edificis amb una superfície superior a 250m2.