El mètode Kumon és un sistema d’aprenentatge que té origen en el Japó dels anys cinquanta. Treballa dos programes: matemàtiques i lectura. La metodologia que segueix es basa en el treball individual de l’alumne que ha de realitzar l’activitat diàriament, inclosos caps de setmana i festius, durant aproximadament uns trenta minuts de mitjana. El Kumon posa especial èmfasi en treballar la constància, l’autonomia i la concentració de l’alumne. El programa de matemàtiques del Kumon es compon de vint nivells amb vint quaderns per nivell que contenen exercicis sobre una matèria en concret. L’alumne realitza un test de diagnòstic que determina el nivell de sortida. A partir d’aquí ha de completar els quaderns amb un percentatge d’errors mínim i en un temps concret per tal de poder passar al següent nivell. Els centres Kumon són presents en els cinc continents, amb un total de 4.410.000 alumnes inscrits (març 2.011). A Barcelona ciutat hi ha 30 centres i 2.200 alumnes. Els centres Kumon reben els alumnes dos cops per setmana per tal dur-los el seguiment i decidir quin material han d’endur-se per fer a casa els dies següents. Aquest treball té l’objectiu d’analitzar a fons el programa de matemàtiques del mètode Kumon i realitzar la reflexió de si és possible aplicar punts del mètode a les aules de Secundària. Per tal de fer aquesta anàlisi s’ha estudiat el material dels nivells Kumon i s’ha realitzat una correspondència dels continguts amb el currículum de Primària, Secundària i Batxillerat. S’ha analitzat si el mètode treballa tant les competències bàsiques com la competència matemàtica basant-se en observacions realitzades a centres Kumon de Barcelona. A partir d’aquestes observacions i amb l’experiència de les pràctiques al centre de Secundària s’han comparat ambdós sistemes i s’han extret les característiques del mètode que podrien ser aplicables a les aules. Finalment s’ha preparat un material per treballar una unitat didàctica de 2n d’ESO prenent com a model les fitxes de Kumon.