Es pot considerar la llengua anglesa com a part indispensable de la formació de l’estudiant, sobretot a Cicles Formatius on es prepara l’alumnat per a entrar en un breu termini al món laboral. Per altra banda, és un fet per tothom reconegut que el nivell d’anglès amb què arriben els alumnes a l’ensenyament secundari post-obligatori, i posteriorment a la universitat, no es correspon amb les demandes que com a futurs treballadors afavoriran la seva inserció laboral. Davant d’aquesta situació, en els últims anys s’han produït alguns canvis educatius per tal d’impulsar l’aprenentatge en llengües estrangeres al nostre país. Aquestes modificacions s’han vist reflectides en la Formació Professional a través dels nous currículums, els quals i per primera vegada determinen la necessitat d’habituar els estudiants en l’ús de l’anglès en situacions quotidianes. Però, l’ensenyament d’anglès com a assignatura curricular específica finalitza amb la Secundària Obligatòria per als estudiants que trien l’opció dels Cicles Formatius com a continuació de la seva formació. Malgrat això, tots tenim la sensació positiva que l’alumnat en la seva tasca acadèmica va assolint un cert auto-aprenentatge de la llengua anglesa (fent ús de materials didàctics, d’Internet, de documentació tècnica, de manuals, etc.) que pot arribar a produir una evolució en el seu procés d’aprenentatge tècnic en anglès segons l’etapa educativa en què es trobi. No és objectiu d’aquest treball establir millores per a l’aprenentatge de l’anglès a la secundària postobligatòria, ni tan sols introduir activitats d’ensenyament-aprenentatge en llengua anglesa a la programació d’algun cicle formatiu. Amb l’elaboració d’aquest TFM s’ha pretès donar una visió analítica i comparativa de com evoluciona, en funció del nivell d’estudis de l’alumnat, la capacitat d’assimilació de coneixements tècnics en llengua anglesa i també el paper que pot haver tingut l’exposició a una segona/tercera llengua al llarg de la seva vida, amb l’auto-aprenentatge, la formació en anglès, les estades a l’estranger, etc. Tot això establint una estratègia que doni resposta al nivell general actual en llengua anglesa dels alumnes a la post-obligatòria (particularitzat als cicles formatius de grau mitjà en mecanització i de grau superior de disseny en fabricació mecànica) fins arribar a la universitat (al grau en enginyeria mecànica), a més de que també serveixi per comprovar el seu grau d’assoliment d’aprenentatges tècnics amb activitats en anglès i, finalment, que faci possible analitzar la relació entre l’etapa educativa, el nivell d’anglès i l’assimilació de coneixements tècnics d’un alumnat que actualment aspira a entrar en un mercat laboral cada cop més globalitzat.