El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox.

The concentration of migrant students is the result of different processes, developed by several political, social and educational actors. This research focuses on the process of choosing school experienced by foregin families, in order to meet the standards of school choice followed in practice by different groups of foregin families and the effects that those produce on the concentration of foreign pupils in certain schools. Based on the statistical analysis of 655 surveys and the interview to 38 migrant families, this project highlights the inequalities regarding the approach to the school choice process according to the origin of families, regardless of their educational background. First, the analysis of the approach to school choice experienced by foreign families has revealed that a large majority of the interviewed families started to think of school choice just before the beginning of the application period. Moreover, they don’t entirely know neither the scoring criteria nor the schools where highest score on proximity is obtained. Secondly, this research discusses in depth the senses given by foreign families to main factors in which school choice is based: proximity to home, social composition of schools, school ownership (public/private) and some pedagogical elements (quality of teacher staff, Educational project and academic results). This analysis allows us to understand priorities of foreign families when choosing school but it also highlights the limitations that these families have to face when they try to make a more informed choice. This scenario, linked to the existence of families (mostly natives) with greater capacity to choose, has as a consequence the existence of different school choice dynamics based on country of origin that increases school segregation (which often exceeds residential segregation).