El decret de 143/2007 DOGC núm. 4915, diu que la competència matemàtica s’ha adquirir a partir de contextos que tinguin sentit tant per a l’alumnat com per al coneixement matemàtic que es pretén desenvolupar. El present treball aborda el repte d’ analitzar la quantitat i tipus dels contextos més utilitzats en onze llibres de text de matemàtiques, del curs de primer d’ESO d’edició en català, i valorar fins a quin punt poden afavorir l’adquisició de la competència matemàtica per part de l’alumnat, evitant l’aprenentatge mecànic i fomentant un aprenentatge més competencial dels conceptes. Per tal de centrar el treball, aquest s’ha focalitzat en l’estudi d’una unitat didàctica, la introducció a les funcions i en concret la part corresponent a la interpretació de les gràfiques. També s’hi analitza el tracte que es dóna a les set competències matemàtiques definides al decret. El marc teòric d’aquest treball són, els annexos 1 i 2 del decret de 143/2007 DOGC núm. 4915, on apareix la competència matemàtica i s’insisteix en l’ús de contextos que tinguin sentit per l’alumnat i el Capítol 3 de l’Estudi PISA 2006/OCDE, “La competència en matemàtiques”, que estableix una classificació dels contextos segons la seva proximitat a la vida personal de l’alumnat. Aquest treball de fi de màster està dirigit, principalment, als professors i les professores de secundària i a totes aquelles persones que treballin en l’entorn de l’ensenyament. Pretén donar alguns criteris que tinguin utilitat a l’hora d’elegir els llibres de text de matemàtiques. A més també busca posar de manifest aquelles editorials que editen llibres de text allunyats de les recomanacions del Departament d'Ensenyament.