El treball que aquí es presenta ha estat motivat per la necessitat d’assolir una millor integració dels requeriments de la topografia i la cartografia en la pràctica de l’urbanisme. L’objectiu del treball és descriure la importància de la topografia en els diversos processos de redacció i execució del planejament derivat en sòl urbanitzable a Catalunya des del punt de vista de l’administració pública municipal. Per aconseguir els objectius del treball s’han analitzat les lleis i les normes vigents i s’ha fet un resum dels articles que fan referència a la topografia i a la cartografia. També s’estudien sis casos reals, analitzant‐los des del punt de vista topogràfic, i des de l’òptica de l’administració municipal de Reus. Així un cop revisada la presència i rellevància de la topografia en el procés de redacció i execució del planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable per a l’àmbit de Catalunya, podem concloure que els principals aspectes a destacar i/o a millorar des d’una perspectiva estrictament topogràfica serien la necessitat d’exigir els estàndards de la CCCC per a la topografia i cartografia en la redacció i execució del planejament derivat; la regulació de la precisió de les bases cartogràfiques a utilitzar, que per bé que la legislació vigent ja regula, caldria assegurar la seva correcta utilització, així com incloure‐hi la seva procedència; la necessitat de regular la inclusió en la documentació d’ordenació d’informació topogràfica unívoca de posició d’eixos i altres elements principals; la conveniència de extendre el caràcter vinculant dels plànols d’ordenació a algun altre tipus de format digital en què la informació vectorial tingués un paper principal; incorporar a la legislació la regulació específica de les característiques que concreten i detallen com s’ha de generar i presentar la documentació gràfica de l’obra realment realitzada (as built); i la conveniència d’una major presència dels instruments SIG amb la finalitat de facilitar la consulta del planejament urbanístic en general.