El modest propòsit de la nostra participació en aquesta miscel·lània és posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audiència de Catalunya a principi de la dècada de 1580, en relació amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condició o sang jueva. Dóna fe de la rellevància de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurídica cabdal com Lluís de Peguera (1540-1610) i/nJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per bé que tinguessin trajectòries professionals molt dissímils –el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars–, ambdós contribuirien a difondre sentències de les principals jurisdiccions del país i s’esplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. És a dir, cultivarien, cadascú a la seva manera, el gènere ‘decisionista’ tan en boga a l’Europa moderna del ius commune tardà.

Aquest treball s’adscriu al projecte de recerca “Los juristas catalanes y las formas del poder/npúblico en Cataluña: Monarquías y Repúblicas (ss. XIII-XX)” –DER201/n0-21986-C02-01– i al “Grup de Recerca del Seminari Interuniversitari d’Història del Dret Català Josep Maria Font i/nRius (SFR)” –2009GR 766 AGAUR 2009-2013–.