L’objectiu d’aquesta tesi és establir un nou mètode de quantificació de la felicitat percebuda en un entorn urbà particular i comparar-la, un cop obtinguts els resultats, amb indicadors objectius, mesurats i fixats per al mateix espai urbà. La recerca de la felicitat no és una cosa nova, sinó tan antiga com la història mateixa. Es va començar fa gairebé 2.500 anys, però ha pogut ser mesurable en l'actualitat. Les mesures subjectives normalment es basen en eines d'enquesta o entrevista i les objectives usen eines i índexs ja reconeguts. En una investigació completa sobre la felicitat s’han de considerar tant ambdós tipus individuals i contextuals / socials de variables, així com les interaccions entre els diferents nivells entre ells. Com a cas d'estudi per a l'aplicació del mètode es va elegir el barri de la Vila de Gràcia de Barcelona, on s'hi han realitzat enquestes per a mesurar la percepció subjectiva de la felicitat de les persones que utilitzen l'espai, és a dir, tant els habitants com les persones que hi treballen, o visiten la zona per raons familiars, d'oci, serveis o comercials. Les preguntes de l'enquesta es van formar d'acord a la classificació de les necessitats bàsiques de Max-Neef. De les 174 enquestes realitzades, es va elaborar una primera anàlisi dels resultats estadístics directes. Després hi va haver una segona anàlisi, més profunda, utilitzant mètodes de MIC i MINE, per trobar totes les possibles correlacions lineals (o no) entre parells de variables. Per a correlacionar el “subjectiu" amb l’"objectiu", es va utilitzar una taula de comparació, on es van incorporar ambdós tipus d'indicadors i els seus llindars. La puntuació final per a la felicitat subjectiva va ser de 7,03, per a l’objectiva de 4,87 i per a la integral de 6,09, en una escala de 10. En calcular només els indicadors urbans directes, els resultats van ser de 5, 6,67 i 5 per a cadascuna de les categories anteriors. Aquest mètode és una eina senzilla i útil per a quantificar la felicitat i pot ser utilitzat per a avaluar la real i aconseguir una millor qualitat urbana que es concentra en la felicitat dels ciutadans i, a més, com a mitjà de presa de decisions, en relació a les futures polítiques, plans i mesures de millora.

This thesis scope is to establish a new method of quantification of the perceived happiness of the individual in a particular urban environment and compare it, once obtained the results, with objective indicators, measured and set for the same urban space. The pursuit for happiness is not something new, but as old as history itself. It started almost 2.500 years ago and reached to be measurable today. Subjective measures typically rely on survey or interview tools and objective utilize some already recognized tools and indexes. In a complete nvestigation of happiness both individual and contextual/ societal types of variables must be considered, as much as the cross-level interactions between them. As a study case for the application of the method the neighborhood of Vila de Gràcia in Barcelona was chose, where surveys have been conducted to measure the subjective perception of happiness of people using the space, i.e. both the inhabitants, and the people working there or visiting the area for family reasons, leisure, services or shopping. The survey questions were formed according to the classification of the basic needs of MaxNeef. Of the 174 surveys taken, a first analysis of the direct statistic results was made. Then there was a second, deeper analysis, using MIC and MINE methods, to find all possible correlations (linear or not) between pairs of variables. To correlate the “subjective” with the “objective”, a comparison table was used, incorporating both types of indicators and their thresholds. The final score for subjective happiness was 7,03, for objective 4,87 and for integrative 6,09 in as scale of 10. When calculating only the direct urban indicators the results were of 5, 6,67 and 5 for each of the above categories. This method is a simple and useful tool to quantify happiness and may be used to evaluate the actual and achieve a better urban quality concentrated on the happiness of the citizens and further, to procedures of decision making, concerning future policies, plans and measures of improvement.