Aquest treball és un anàlisi de tres aproximacions pedagògiques en el camp de la música sorgides al segle XX; la de Shinichi Suzuki, Paul Rolland i Mimi Zweig. Les tres estan centrades en l’ensenyament del violí i formen part de les aproximacions pedagògiques més conegudes i amb més reputació en aquest camp. S’han volgut estudiar i analitzar de manera separada cada una d’aquestes aproximacions i, posteriorment, fer-ne una comparació que permeti observar aquells aspectes que comparteixen i aquells amb els quals difereixen. La conclusió extreta és que el coneixement de diferents aproximacions pedagògiques i l’adequada combinació d’aquestes, a l’hora d’impartir la nostra tasca com a docents, és el que ens enriqueix com a pedagogs i també com a persones.

Este trabajo es un análisis de tres aproximaciones pedagógicas en el campo de la música surgidas en el siglo XX; la de Shinichi Suzuki, Paul Rolland y Mimi Zweig. Las tres están centradas en el enseñamiento del violín y forman parte de las aproximaciones pedagógicas más conocidas y con más reputación en este campo. Se han estudiado y analizado de manera separada cada una de estas aproximaciones pedagógicas y, posteriormente, se ha hecho una comparación que permite observar aquellos aspectos que comparten y aquellos con los que difieren. La conclusión extraída es que el conocimiento de diferentes aproximaciones pedagógicas y la adecuada combinación de éstas mientras impartimos nuestra tarea como docentes, es lo que nos enriquece como pedagogos y también como personas.

This study is an analysis of three pedagogical approaches to music that appeared in the 19th century, those of Shinichi Suzuki, Paul Rolland and Mimi Zweig. The three of them focus on violin training and are some of the most widely known and reputable in this field. Each one has been studied and analyzed separately and then compared in order to discover their similarities and differences. The conclusion reached is that being familiar with different approaches and knowing how to combine the best elements of each in one’s teaching is what enriches teachers most, both as educators and as people.