Amb la instauració del règim liberal a Espanya es va accelerar el cicle de la modernització de la xarxa terrestre de comunicacions. El procés havia començat a la segona meitat del segle XVIII amb la planificació d’eixos i l’organització del contingent administratiu encarregat de posar en marxa unes noves condicions de vialitat, amb la intenció, evidentment, de millorar el transport dins el territori peninsular de la monarquia hispànica. El 1761, això es concretà en el conegut Pla radial de carreteres reials. En paral·lel, sorgiren afanys de millora del sistema tradicional de transports en diverses zones del país. Això és particularment evident en el cas català i, més específicament, en el barceloní. En aquest territori es dugué a terme un esforç gens menyspreable orientat a la definició, en primer lloc, d’unes vies, i en segon lloc, d’una xarxa viària, que en bona mesura acabarà constituint la malla bàsica de l’actual sistema de comunicacions per carretera.