La substitució de peces dentals utilitzant implants de titani es una practica molt estesa actualment. A la ultima dècada la taxa d’èxit dels implants dentals supera el 95% d’èxit després de 5 anys. Les causes més freqüents de pèrdua d’un implant dental són la fallada mecànica i la infecció bacteriana que provoquen una reabsorció de l’os. El 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i un 8-5% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu la comunitat científica s’ha fixat en els darrers anys en la creació de superfícies antifouling per evitar la creació de biofilms bacterians. En quest treball s’optimitza un tractament antifouling per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana. Amb aquest fi s’ha desenvolupat un tractament per a crear un recobriment amb un polímer antiadherent a la superfície de titani i s’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’estudia el seu comportament a l’hora de adsorbir proteïnes i bacteris, així com la seva viabilitat per ser utilitzat en essers vius.