L'arquitectura vernacular d'Eivissa ha estat l'objectiu d'estudi de moltes persones al llarg del temps, no només arquitectes o enginyers, sinó historiadors, arqueolegs, fotografs, humanistes, etc., que han volgut plasmar les principals característiques d'aquest tipus d'arquitectura per la seva singularitat. L'interes que desperten tates i cadascuna de les vessants arquitectoniques d'aquesta són també l'objectiu d'analisi del treball. És per aixo que la recerca es porta a terme des d'una perspectiva general, indicant les principals característiques de la metodologia emprada, deis materials utilitzats i de les estructures creadas. Aquest analisi no només es fa des d'un punt de vista tecnic, sinó també contextualitzant-lo en la vida deis habitants de les cases pageses, que a l'hora eren els arquitectes i constructors de les mateixes. Aquesta perspectiva més general es veu completada amb un estudi de camp de la Pai"sa de'n Ribes, que és una casa pagesa de les més antigues de la zona sud d'Eivissa i que reflexa clarament !'arquitectura vernacular més pura. L'aprofundiment del cas ha permes mostrar els punts forts i febles del sistema constructiu, com per exemple aTllament termic de les cases o la mala iHuminació que tenien. A més s'ha pogut realitzar una reflexió sobre la sostenibilitat de l'habitatge, que ha mostrat com l'aprofitament deis recursos naturals més proxims i la forma de construcció són una forma d'arquitectura bioclimatica exceHent. L'estudi de lesions ha permes realitzar una proposta de rehabilitació de la casa, no sois donant solució a les patologies que presentava la pai'ssa, sinó que a més aquesta proposta s'ha realitzat utilitzant els materials de construcció característics de !'arquitectura tradicional, aplicant així aquest sistema constructiu en l'actualitat idonant-li continurtat a un metode constructiu miHenari.