En aquest treball s’analitzarà la utilització de la Papiroflèxia com a recurs didàctic per la impartició del Bloc Curricular d’Espai i Forma al primer curs d’ESO. La Geometria és una matèria que sol ser l’eterna oblidada dins el curriculum dels diferents cursos de Secundària. Aquesta situació és deguda en part per una certa por a la matèria per part dels docents i dels alumnes. Diversos canvis de tendències en el seu aprenentatge han provocat que ens trobem davant un ensenyament que sol ser molt pobre. En canvi, l’aprenentatge de la Geometria pot arribar a ser una molt bona ocasió per estudiar la realitat mitjançant l’abstracció que comporta la Geometria, i arribar a veure així l’estètica de la realitat. Per tal de corregir aquesta situació, es pot intentar buscar recursos didàctics per tal d’apropar la matèria al terreny de l’estudiant. La Papiroflèxia és sens dubte un recurs que compleix amb tots els requisits que ha de tenir un bon recurs didàctic. Per tant, explicarem els recursos desenvolupats a classe, els resultats obtinguts a l’aula, tot i remarcant tant els aspectes positius com negatius que s’han observat a l’aula durant la utilització de la papiroflèxia. Les conclusions a les que arribarem són que efectivament s’observa com la Papiroflèxia, enfocada d’una manera correcta pot ser una eina molt útil per l’ensenyament de la Geometria en el curs de primer de ESO, però que també s’ha de saber dirigir l’aspecte lúdic d’aquest recurs per tal que el grup no es descontroli.