El treball està format per tres parts diferents: la base teòrica, en la qual exposem els antecedents i motivació del problema de l'escriptura matemàtico-científica a l'etapa de la secundària; una analítica, en la qual analitzem exàmens, exercicis d'alumnes i diferents opinions de professors mitjançant l'elaboració d'una enquesta i la correcció d'un exercici i, per últim, una part empírica on pretenem ajudar a solucionar el problema a través del desenvolupament d'uns exercicis i unes recomanacions tant per a l'alumnat, com per al professorat. La motivació que m'ha dut a desenvolupar aquest treball ha vingut a partir del fet que el meu tutor de la UPC m'animés a estudiar la raó per la qual els alumnes no donen importància a l'hora d'escriure matemàtiques en l'àmbit de la secundària, ja que com a professor de la universitat ha observat moltes mancances respecte aquest tipus d'escriptura en els primers cursos, sobretot a assignatures de fonamentació matemàtica. Aquest és un tema que em va interessar des del primer moment, ja que m'han sobtat les diferents opinions que tenen les persones quan corregeixen exercicis de matemàtiques. N'hi ha que, mentre que els càlculs estiguin bé, donen l'exercici per més que aprovat, i d'altres, en canvi, que malgrat que els càlculs no siguin del tot correctes, valoren el fet que hi hagi una bona explicació del que es fa i el perquè es fa d'aquesta manera i ho donen també per bo. A més a més, amb la meva curta experiència he vist que sempre s'ha d'insistir molt per tal que els alumnes escriguin correctament a l'assignatura de matemàtiques. Aleshores vaig decidir indagar més en aquest tema per fer un anàlisi d'aquest problema a la secundària a partir d'exàmens, exercicis i les pràctiques fetes a l'institut, i així proposar unes activitats que ajudin a solucionar-ho, perquè no només és a la universitat que és important escriure bé, científicament parlant, sinó també a la secundària, i en general, escriure bé a qualsevol circumstància de la vida.