El esfuerzo por desarrollar metodologías de enseñanza-aprendizaje específicas para el entorno virtual no ha venido acompañado de un impulso similar para adaptar los mecanismos de coordinación del profesorado, en general, y la actividad de tutoría en particular, a las características de las universidades virtuales. Esta comunicación contribuye a elaborar modelos organizativos que faciliten un buen desarrollo de la acción tutorial en línea. Con este fin, se presentan los principales elementos para estructurar y coordinar la acción tutorial, y se explica el modelo concreto adoptado en la UOC. Finalmente se presenta una valoración de la experiencia que puede ser útil para otras instituciones.

L'esforç per desenvolupar metodologies específiques d'ensenyament-aprenentatge per a l'entorn virtual no ha vingut acompanyat d'un impuls similar per adaptar els mecanismes de coordinació del professorat, en general, i l'activitat de tutoria en particular, a les característiques de les universitats virtuals. Aquesta comunicació contribueix a elaborar models organitzatius que facilitin un bon desenvolupament de l'acció tutorial en línia. Amb aquesta finalitat, es presenten els principals elements per estructurar i coordinar l'acció tutorial, i s'explica el model concret adoptat a la UOC. Finalment es presenta una valoració de l'experiència que pot ser útil per a altres institucions.

The effort to develop specific teaching-learning methodologies to the virtual environment has not been accompanied by a similar impetus to adapt the coordination mechanisms of the faculty, in general, and mentoring activities in particular, to the characteristics of virtual universities. This communication helps to develop organizational models that facilitate developing a good online tutorial action. To this end, we present the main elements to structure and coordinate the tutorial, and we explain the specific model adopted at the UOC. Finally, we present a measure of experience that can be useful to other institutions.