La relació entre la ciutat i el ferrocarril té més d’un segle i mig d’existència. L’arribada d’aquesta nova infraestructura va suposar un fort revulsiu per la industria catalana, associat a la millora de la competitivitat i de la capacitat exportadora.No obstant, si bé el ferrocarril aportà aspectes molt positius a les ciutats com la revaloració del sòl, la implantació de noves activitats industrials, l’extensió de la xarxa de serveis urbanístics o la millora de l’accessibilitat regional també va comportar unes externalitats i limitacions urbanístiques, com la segregació d’espais o l’efecte barrera en la mobilitat urbana. És l’objectiu d’aquest treball identificar quina és la influència de la infraestructura ferroviària sobre la configuració urbana de les ciutats mitjanes catalanes. Per fer-ho es porta a terme l’anàlisi de l’evolució morfològica de la trama urbana de vint-i-cinc ciutats d’arreu del territori català a partir de la construcció de mapes històrics, informació urbanística i dades socioeconòmiques. Amb els resultats obtinguts es proposa un model evolutiu constituït per sis etapes que defineixen la relació entre la infraestructura ferroviària i el creixement de la trama urbana.