Nowadays, nanoparticles are studied for many technological applications in various fields, such as medicine, electronics, environmental care, pharmaceuticals, cosmetics, textiles and agriculture. The main interest of nanoparticles is their high surface reactivity; small amount of material has a large reactive surface area and, therefore, provides good results. In remediation zero-valent iron and amorphous magnesium-based alloys, with zinc addition to reduce the oxidation, have been studied. The objective of this work is to evaluate the application of Mg_70 Zn_30 metallic glass powders in to the degradation process of azo dyes (N=N) and compare these results with Fe metallic powders. During this study, the most suitable working method with the equipment available in the laboratories of university has been found. An initial assessment of the ability of the metal compounds as inducers of decolourization was performed. Eventually, the results obtained indicate that the capacity of zero-valent iron is better than that of the semi-amorphous alloy〖 Mg〗_70 Zn_30 in the case of decolourization of Reactive Black 5 dye. However, the results are not good enough for their application in the treatment of textile wastewater effluents which have a pH around neutrality and temperatures around of 25⁰C. However, this study has permitted to optimize the experimental method and it opens the possibility to test the decolourization of other metal compounds.

Resum En els últims anys les nanopartícules estan sent àmpliament estudiades per diverses aplicacions tecnològiques en àmbits tan diferents com la medicina, l'electrònica, el medi ambient, la indústria farmacèutica, la cosmètica, la indústria tèxtil i l'agricultura. El principal interès que tenen les nanopartícules radica en la seva gran superfície de reacció, per la qual cosa amb petites quantitats es poden tenir bons resultats. En l'àmbit del medi ambient són molt estudiats el ferro zero-valent cristal·lí i els compostos amorfs a base de magnesi o algun altre component com el zinc que redueixi la seva oxidació. En aquest projecte l'objectiu principal era avaluar la capacitat de micro-partícules d'un compost amorf de Mg_70 Zn_30 en comparació amb micro-partícules metàl·liques de ferro per decolorar un colorant amb estructura azo (N=N). Durant aquest estudi s'ha trobat la metodologia de treball més adequada amb el material disponible als laboratoris de la universitat i s'ha fet una avaluació inicial de la capacitat dels compostos metàl·lics com inductors de la decoloració. Els resultats obtinguts permeten concloure que la capacitat de decoloració del ferro zero valent és millor que la de l'aliatge semi-amorf de Mg_70 Zn_30 en el cas de colorant Reactive Black 5. Tot i això, els resultats no són lo suficientment bons com perquè aquesta tecnologia fos aplicable en el tractament d'aigües residuals tèxtils on els efluents tenen un pH al voltant de la neutralitat i temperatures al voltant de 25 ⁰C. L'estudi, tanmateix, ha permès optimitzar la metodologia experimental i obre la possibilitat a la realització de proves utilitzant altres compostos metàl·lics a la recerca d'una major capacitat de decoloració.

En los últimos años las nanopartículas están siendo ampliamente estudiadas para varias aplicaciones tecnológicas en ámbitos tan diferentes como la medicina, la electrónica, el medio ambiente, la industria farmacéutica, la cosmética, la industria textil y la agricultura. El principal interés que tienen las nanopartículas radica en su gran superficie de reacción, por lo que con pequeñas cantidades se pueden obtener buenos resultados. En el ámbito del medio ambiente son muy estudiados el hierro cero-valente cristalino y los compuestos amorfos a base de magnesio o algún otro componente como el zinc que reduzca su oxidación. En este proyecto el objetivo principal era evaluar la capacidad de micro-partículas de un compuesto amorfo de 〖 Mg〗_70 〖Zn〗_30 en comparación con micro-partículas metálicas de hierro para decolorar un colorante con estructura azo (N = N). Durante este estudio se ha encontrado la metodología de trabajo más adecuada con el material disponible en los laboratorios de la universidad y se ha hecho una evaluación inicial de la capacidad de los compuestos metálicos como inductores de la decoloración. Los resultados obtenidos permiten concluir que la capacidad de decoloración del hierro cero valiente es mejor que la de la aleación semi-amorfo de 〖 Mg〗_70 〖Zn〗_30 en el caso de colorante Reactive Black 5. Sin embargo, los resultados no son lo suficientemente buenos como para que esta tecnología fuese aplicable en el tratamiento de aguas residuales textiles donde los efluentes tienen un pH alrededor de la neutralidad y temperaturas alrededor de 25 ⁰ C. El estudio, por otro lado, ha permitido optimizar la metodología experimental y abre la posibilidad a la realización de pruebas utilizando otros compuestos metálicos en busca de una mayor capacidad de decoloración