En els últims temps el mode tramviari s'ha tornat a popularitzar al sud d'Europa. Arran de la posada en servei de noves línies de tramvia s’han començat a plantejar projectes de sistemes ferroviaris que combinen la modalitat convencional amb la tramviària: són els anomenats tram-tren o tren-tramvia.Mentre que els tram-tren són sistemes de base tramviària en el qual els tramvies s’adapten al ferrocarril convencional, els tren-tram és una modalitat del ferrocarril convencional adaptada a recorreguts que transcorren parcialment en àmbits urbans.Aquest treball se centra en els sistemes tipus tren-tramvia, menys estudiats a fons.La implantació de sistemes ferroviaris del tipus tren-tramvia ha respost fins ara a criteris locals, fet que ha suposat que cadascun d’aquests sistemes sigui singular, de manera que ens trobem vehicles concebuts especialment per a cada sistema,heterogeneïtat entre infraestructures (traçat, gàlib i estacions, entre d’altres), models d’explotació diferents, etc. Tot plegat, naturalment, porta a un cost elevat d’aquests sistemes.Aquesta excessiva singularització a què porten els criteris locals es podria evitar establint criteris de normalització unificats que permetessin el desenvolupament de les anomenades economies d’escala. S’entén que aquests criteris unificats es trobarien en les normatives dels administradors de les xarxes ferroviàries. A hores d’ara, però, no hi ha cap normativa ni criteri per a la unificació d’aquest tipus de sistema ferroviari. Si aquests existissin, la compra de material mòbil o la homologació del sistema de tren tramvia seria bastant més fàcil.L’èxit dels sistemes de tren-tramvia dependrà en bona part de la sostenibilitat associada, que té un component econòmic que no es pot menysprear. Apropar-se a la sostenibilitat econòmica permetrà potenciar els components ambiental i social i fer bastant més útil aquest mode de transport per a la societat.En aquest treball s’estableixen tot un seguit de criteris unificats de disseny d’infraestructura, superestructura i explotació per a aquest sistemes, ja siguin de nova planta o creats a partir de l’adaptació de línies convencional, tot i que només sigui en l’explotació. Aquests criteris s’haurien de poder fer servir com a fonament d’una hipotètica normativa sobre trens-tramvia.L’àmbit d’estudi és Catalunya, àmbit ferroviari particular degut a l’existència de fins a quatre amples de via diferents. Això suposa analitzar la implantació dels sistemes tren tramvia per als tres amples de via existents més generalitzats (ibèric, estàndard i mètric). La tesina té especialment en compte el fet que a Catalunya existeixen diferents gestors de xarxes (ADIF i FGC). Les condicions de contorn obliguen a fer èmfasi en aquells sistemes de tren-tramvia de caràcter regional que s’implanten sobre infraestructura ferroviària convencional existent i sobre infraestructura tramviària de nova planta, donat que a Catalunya el tramvia no s’ha generalitzat.