En les últimes dècades, l’estudi en el desenvolupament de sutures absorbibles ha portat a la creació de fils de sutura amb característiques diverses i focalitzades a usos concrets. La incorporació de compostos actius en sutures proporciona noves propietats al fil, les quals poden minimitzar riscs postoperatoris. En el present Projecte Fi de Carrera, s’ha treballat amb una sutura quirúrgica monofilar bioabsorbible, comercialitzada amb el nom de Monosyn®, formada per un copolímer segmentat constituït per un segment rígid de poliglicolida i un segment flexible derivat de tres components: glicolida, carbonat de trimetilè i ε-caprolactona. S’ha estudiat el comportament de la sutura al incorporar-li clorhexidina (CHX), un antimicrobià d’ample espectre, i captopril, un inhibidor de l’enzim convertidor d’angiotensina que afavoreix la vasodilatació en els teixits perifèrics, donant una major irrigació i fent que una ferida es pugui cicatritzar més ràpidament. La càrrega d’ambdós fàrmacs s’ha realitzat en assajos independents, en banys de diferent concentració de fàrmac, i mitjançant dos mètodes: adsorció per immersió sobre el fil de sutura, i adsorció amb posterior immersió en un bany de recobriment: LA-co-TMC 35:65 3%. La síntesi del copolímer de recobriment segueix un procés de polimerització en massa per obertura d’anell. Després d’analitzar tèrmica (DSC) i estructuralment (FT-IR, RMN) el copolímer, s’ha optimitzat la metodologia emprada per a recobrir els fils de sutura, tenint en compte variables com el temps d’immersió i la concentració del bany de recobriment. La selecció de la metodologia òptima s’ha basat en la morfologia del copolímer dipositat sobre la superfície de la sutura, observada mitjançant SEM. L’alliberació dels fàrmacs en medis de diferent hidrofilicitat/hidrofobocitat, etanol absolut i una mescla de tampó fosfat salí PBS i etanol absolut 30:70 v/v, s’ha quantificat amb espectroscòpia UV-Vis. S’han efectuat estudis biològics per tal d’avaluar el poder antibacterià de la clorhexidina, realitzant assajos tant quantitatius d’inhibició i adhesió de dos bactèries, com qualitatius mitjançant plaques d’agar. La biocompatibilitat de clorhexidina s’ha analitzat avaluant la proliferació i l’adhesió de dos línies cel·lulars. Pel que fa al captopril, s’ha observat la seva biocompatibilitat i s’ha realitzat un estudi del seu caràcter cicatritzant. Finalment, s’ha elaborat un estudi de sostenibilitat ambiental, social i econòmic.