El treball parteix de l’interès per trobar maneres pràctiques, divertides i amenes d’apropar les matemàtiques als alumnes i motivar-los en el seu aprenentatge. En concret es busca complementar, reforçar o fins i tot ampliar, la matèria obligatòria de matemàtiques amb una proposta creativa i transversal, per tant, amb la incorporació de temàtica corresponent a d’altres matèries. Les arts dramàtiques es presenten com una alternativa que pot resultar interessant pel que fa a l’acompliment d’aquests objectius, a més de ser un mètode utilitzat a l’institut on realitzo el Pràcticum. Estudis diversos valoren la dramatització com un recurs molt ric per a la didàctica de qualsevol matèria del currículum: el llenguatge dramàtic resulta molt complet en combinar diversos tipus d’expressió al mateix temps que treballa aspectes emocionals i afectius. A més, la dramatització és present de manera natural a les nostres vides, i per tant, també hi pot ser a l’aula si hi ha interès en què les situacions que s’hi viuen siguin el més realistes possible. Només fa falta despertar el potencial que tenen els nostres alumnes per aconseguir, gràcies a la dramatització, una major motivació, implicació i una adquisició dels valors positius del teatre. Sempre, però, com a vehicle didàctic per emfatitzar els objectius d’educar els estudiants en els coneixements propis de la matèria. Al cap i a la fi, en una situació convencional d’ensenyament-aprenentatge és dóna sempre una forma de dramatització, en aquest cas, del professor (actor) cap als alumnes receptors (espectadors). Llavors, resulta molt senzill que aquesta mateixa estructura sigui rotativa, és a dir, en ocasions puguin ser els mateixos alumnes els qui actuïn, tots o bé una part d’ells davant la resta. En aquest cas, els alumnes poden gaudir d’una experiència insòlita en un marc lectiu, de manera que l’aprenentatge pot ser “més viscut”.