Durant els últims anys, l’increment de la presència d’instal·lacions solars tèrmiques en edificis ha estat considerable. És clar que abans de la seva posada en marxa s’han de realitzar estudis per analitzar-ne el seu dimensionat, la seva viabilitat i predir-ne el seu comportament. Una eina de gran ajuda és la modelització d’aquests sistemes solars tèrmics. En aquest projecte s’expliquen dues maneres per dur a terme el càlcul de la fracció de la demanda d’aigua calenta sanitària (ACS) que la instal·lació solar pot produir: el mètode f-chart i la plataforma OmniluS. El primer mètode utilitza valors mensuals mitjans de les variables mentre que el segon fa ús de la simulació transitòria del sistema. Però per poder entendre els paràmetres que intervenen en els procediments, s’ha realitzat un capítol d’introducció a les instal·lacions solars tèrmiques. En aquest, a banda de fer-se una descripció general, s’expliquen la radiació solar i els captadors, i els efectes que tenen aquests sobre l’energia solar rebuda. Després de descriure els dos mètodes comentats, es realitza l’estudi d’un cas pràctic. A partir de les dades d’ubicació de la instal·lació, les dades climàtiques i els paràmetres que caracteritzen els captadors, el tanc i la demanda, s’efectuen els càlculs corresponents fins a arribar a trobar les fraccions mensuals i la fracció anual de la demanda coberta amb la instal·lació solar tèrmica. Els resultats obtinguts en el cas estudiat certifiquen que la fracció anual obtinguda amb ambdós sistemes de càlcul és pràcticament igual tot i que hi ha diferències entre les fraccions mensuals respectives.