L'objectiu del Projecte Final de Carrera és l'estudi de la cristal·lització isotèrmica dels nilons 8,9 i 12,9 així com l'anàlisi dels canvis estructurals que sofreixen al modificar la temperatura. Per fer-ho, s'han emprat les tècniques de la calorimetria diferencial d'escombrat (DSC), la microscòpia òptica de llum polaritzada, la difracció de raigs X i l’espectroscòpia IR. La tecnologia DSC ha permès tant la caracterització tèrmica dels polímers com el seu estudi de cristal·lització isotèrmic i, mitjançant les dades obtingudes, s'ha pogut estudiar la cinètica de cristal·lització aplicant el model d'Avrami i la teoria de Lauritzen-Hoffman. Per altra banda, la cinètica de les cristal·litzacions isotèrmiques també s'ha estudiat fent ús de la microscòpia òptica seguint el creixement d'esferulites al llarg del temps. Aquesta, a més a més, ha permès determinar si existien diferents morfologies i/o birefringències en les esferulites formades per a cada un dels polímers en diferents rangs de temperatura. Finalment, s'han fet servir la difracció de raigs X utilitzant la llum d’un sincrotró i l’espectroscòpia IR per estudiar els canvis estructurals que tenien els nilons al escalfar-los o refredar-los. Aquests nilons que deriven de l’àcid azelaic tenen un gran interès ja que el seu monòmer pot ser obtingut a partir de fonts naturals. Les propietats del material depenen de l’estructura i, per tant, és important avaluar les transformacions estructurals que tenen lloc al modificar la temperatura de processat.