Els aiguamolls són ecosistemes que existeixen a la natura de forma natural i estan considerats com un dels sistemes naturals de depuració més eficients. L'alta eficiència dels aiguamolls per a mineralitzar la matèria orgànica de l'aigua ve donada per una elevada presència i creixement de microorganismes, degut a la combinació de diversos elements com l'aigua, el material granular, la llum, els nutrients i la vegetació. Els aiguamolls construïts intenten reproduir a partir del seu disseny les característiques dels aiguamolls naturals, ja sigui des d'un punt de vista de depuració d'aigües residuals com per a millorar l'ecosistema. Dins del grup dels aiguamolls construïts utilitzats pel tractament d'aigües residuals, els aiguamolls de flux subsuperficial es caracteritzen perquè l'aigua circula a través d'un sòl granular porós, per sota de la superfície del sòl i en contacte amb les arrels de la vegetació. Aquests sistemes naturals s'han desenvolupat en els últims 20 anys a Europa i és per aquesta recent implantació que s'han replantejat els seus criteris de disseny, per tal de poder incrementar la seva eficiència i reduir les necessitats d'espai. En aquest sentit, la Secció d'Enginyeria Sanitària i Ambiental de la UPC i el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) estan desenvolupant de forma conjunta un projecte de recerca en una planta pilot constituïda per vuit aiguamolls de flux subsuperficial, amb quatre tipus diferents de relació llargada:ample i dos tipus diferents de medi granular. Aquest treball es situa dins d'aquesta investigació.