El principal objectiu del treball és realitzar un anàlisi estructural de la vela major d'un creuer mitjançant el mètode d'element finits. Primerament es farà una introducció i un breu resum de tot el que envolta les veles. Es parlarà dels materials que s'utilitzen, de com funciona una vela, quines són les seves parts, que es pot utilitzar per trimar-la i fer que treballi millor, quins tipus de veles es poden trobar i la classificació d'aquestes i els diferents mètodes de fabricació. Per treballar sobre la vela i procedir en les diferents proves s'utilitzarà el programa de càlcul PLCd. Aquest programa realitza tant pre com post-processos a través del GID, on a través de les interfícies Shell_BC i Compack es farà l'aplicació de condicions de contorn i el disseny. Per entendre bé com funciona el programa, es realitzaran un seguit de proves abans de treballar sobre la vela en que es compararan els resultats numèrics obtinguts pel programa amb els analítics. Aquestes proves realitzades sobre una placa d'acer, mostraran com varien els resultats canviant l'espessor, el número de capes o la carga aplicada i quin serà el mallat més adient per donar-li a una figura com la vela. Un cop es conegui com treballa el programa, es començarà a estudiar la vela. En el capítol 4 primerament es mostrarà quina és la geometria de la vela i quines són les condicions de contorn, i després quins anàlisis s'han realitzat. Durant aquests anàlisis s'estudiarà la vela sense sabres i amb sabres. Finalment els resultats obtinguts mostren que el programa de càlcul considerat no és el més idoni per realitzar les simulacions. Aquests utilitzen elements del tipus làmina quan la vela és una membrana, i al reduir el gruix, fan que el programa es desestabilitzi. A més que les tensions que haurien d'aguantar la vela són superiors a les màximes del material. Això a fet allunyar-se del objectiu principal del treball però s'ha pogut treure-li profit per saber el camí idoni per resoldre aquest tipus de problema.