Com el seu nom indica, els aiguamolls construïts són uns sistemes de depuració d’aigua, que han sigut construïts a zones on no existien. L’objectiu principal d’aquests és la depuració de l’aigua residual provinent dels pobles i ciutats (de no més de 2000 habitants equivalents). Estan formats per unes bases o llacunes amb una profunditat petita, que poden estar o no omplerts d’un medi granular, dins el qual es pot desenvolupar vegetació que juga un paper fonamental en el tractament de l’aigua. La depuració de l’aigua tractada es duu a terme gràcies a una sèrie de processos físics, químics i biològics. Aquests estan considerats com els sistemes de depuració d’aigua més eficients que existeixen, ja que simulen el comportament dels aiguamolls naturals. Aquests es presenten com una alternativa als sistemes de depuració convencionals. Durant els processos físics, químics i biològics, que és on s’origina el procés d’eliminació de la matèria orgànica es crea un tipus d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, amb la presència de metà (CH4) i d’òxid nitrós (N2O). Aquests dos gasos contribueixen al procés del canvi climàtic, ja que tenen un alt potencial d’escalfament, sent en major part l’òxid nitrós més potent que el metà. És per aquesta raó, que es interessant estudiar el comportament de les emissions d’aquests dos gasos i veure quins efectes poden causar sobre el canvi climàtic.Aquesta tesina s’ha basat, com bé indica el seu nom, en la mesura dels gasos d’efecte hivernacle en aiguamolls construïts en funció del tractament primari. És a dir, en primer lloc en determinar i quantificar l’emissió d’un dels gasos d’efecte hivernacle per excel·lència, com és el metà (CH4), i per altra banda, comparar aquestes emissions en funció de dos tipus diferents de tractaments primaris als qual se li sotmet a l’aigua abans de ser depurada. Aquests tractaments són una decantació simple i l’altre, un sistema d’hidròlisi de la matèria orgànica que conté l’aigua, a través d’un H.U.S.B. (reactor hidrolític amb llit de fang de flux ascendent). Per a dur a terme aquest estudi s’han realitzat diferents tipus d’assajos utilitzant 4 aiguamolls construïts, dos dels quals alimentats amb aigua tractada prèviament amb una decantació simple, i els altres dos alimentats amb aigua provinent del H.U.S.B. Aquests assajos han sigut una sèrie d’extraccions de mostres de l’emissió dels aiguamolls, les quals han sigut acumulades dins una cambra construïda, a una tesina passada, especialment per aquest estudi. Aquestes mostres han sigut extretes a diferents temps d’extraccions a 0, 10, 20, 30 i 40 minuts i a 0, 5, 10, 15 i 20 minuts. Cal recalcar que en aquest estudi les emissions de metà han seguit la tendència esperada, és a dir, que la concentració de metà augmenta de manera proporcional amb el temps. Però aquesta proporcionalitat encara podria haver sigut millor, ja que es creu que les dimensions de la cambra impedien la perfecta acumulació del metà dins aquesta. Per altra banda, al laboratori també s’han realitzat diferents assajos amb els quals s’ha volgut simular el comportament que presenten els aiguamolls en referència a les emissions, ja que s’han trobat problemes de no homogeneització de les emissions dins la cambra. Per a dur a terme aquest apartat de la tesina, s’ha construït un muntatge format per una cambra amb tres diferents punts d’extracció i amb un ventilador, que té la funció de remoure e intentar homogeneitzar l’aire dins la cambra. Per això a aquests assajos s’han volgut controlar diferents tipus de variables com: la quantitat de metà introduïda a la cambra, la manera de remoure l’aire dins la cambra, el temps de mostreig i la manera i ordre d’extracció de les mostres. Tot i així, encara no s’ha pogut desxifrar quin és el motiu d’aquesta no homogeneització. Els resultats obtinguts mostren el baix grau d’homogeneització del metà dins la cambra.