Un  dels  descobriments  més  interessants  del  passat  SXX  és  el  de  les  radiacions  ionitzants. Es va verificar que la Terra està exposada a radiacions ionitzants d’alta energia  provinents  de  l’espai  exterior,  i  que  en  els  elements  bàsics  del  nostre  medi  ambient –sòl, aire i aigua‐ es troben radioisòtops en concentracions variables amb els quals la humanitat ha conviscut des de sempre. Les aplicacions de la tecnologia nuclear en l’activitat humana han anat en augment des del descobriment d’aquestes radiacions. Se’n podrien enumerar moltes i en camps molt variats que poden anar des de l’agricultura i l’alimentació a la indústria, passant per la medicina i la salut humana, la producció d’energia, el control de certs fenòmens naturals,  etcètera.  Malgrat  tot,  aquests  beneficis  comporten  també  un  cert  risc  radiològic com a conseqüència d’accidents en els que s’alliberi material radioactiu a l’ambient; és per aquest motiu que s’han dissenyat xarxes de vigilància per a detectar contaminants  radioactius,  tant  d’elements  artificials  d’origen  antropogènic  com  d’origen natural, que a determinades concentracions també poden ser perjudicials per l’ésser humà. Aquestes xarxes de vigilància s’han desplegat en tot el territori com a conseqüència de  l’abast  geogràfic  que  poden  arribar  a  tenir  les  fuites  o  accidents  radioactius  i  els  problemes mediambientals que se’n deriven. Inicialment, cada país va crear la seva pròpia xarxa però en els darrers anys, aquestes s’han anat connectant formant xarxes d’àmbit  internacional.  Es  poden  diferenciar  dos  tipus  de  xarxes;  per  una  banda  les  Xarxes d’Estacions Automàtiques (REA), repartides per tot el territori de l’estat i que disposen també de les dades de les comunitats amb xarxa pròpia, i per altra banda les Xarxes d’Estacions de Mostreig (REM), que analitzen mostres atmosfèriques, terrestres i aquàtiques en laboratoris. Tan a l’estat espanyol com en un gran nombre de països, les estacions de vigilància automàtica  disposen,  com  a  mínim,  d’un  monitor  de  taxa  de  dosi  i  un  monitor  d’aerosols radioactius basat en la detecció de partícules α i β. Una possible millora d’aquests  monitors,  pot  ser  la  incorporació  d’un  detector  de  partícules  gamma.  Visualitzant i analitzant els espectres gamma obtinguts es poden identificar, a partir dels nivells energètics, els radioisòtops presents en l’ambient i, a partir d’aquí, generar les alarmes que es corresponguin. L’estudi  proposat  en  aquest  Projecte  de  Fi  de  Carrera,  té  la  finalitat  d’avaluar  la  millora que pot suposar la implementació d’un sistema d’espectrometria gamma per a les xarxes de l’estat. En concret es pretén utilitzar un detector de centelleig de NaI(Tl) –iodur sòdic activat amb tal∙li‐ dotat d’un fotomultiplicador.