En aquest projecte es pretén realitzar un estudi de la morfologia del riu Patia, situat a Colòmbia, en un període de temps molt concret, que correspon des de la creació del canal Naranjo al 1973, fins els nostres temps. L’objectiu és descobrir com ha afectat l’acció de l’home sobre la natura i les totes les conseqüències que això ha comportat, com per exemple, el canvi en la morfologia del terreny, l’augment o disminució de la llera del riu en diferents trams i les poblacions que més s’han vist afectades. Per poder estudiar la morfologia del terreny s’han utilitzat diferents tipus de fonts: cartografia analògica, imatges satèl·lit Landsat, imatges satèl·lit radar, imatges satèl·lit Aster, MDE, dades de precipitació, etc. Totes aquestes fonts d’informació han estat tractades i processades, ja sigui per georreferenciar-les, com és el cas de la cartografia analògica escanejada, o bé per extreure la coberta nebulosa de les imatges Landsat, etc. L’estudi de la morfologia del riu Patía s’ha dividit en dos zones o àrees d’estudi: la zona de la bifurcació del riu (zona de conflicte) i la zona del municipi d’Olaya Herrera, el municipi que s’ha vist més afectat per la construcció del canal Naranjo (inundacions, erosió...) i com ha afectat això a la població autòctona de la zona. Alguns mètodes d’estudi de l’evolució de la morfologia que s’han emprat han estat la comparació d’imatges durant un període concret de temps, o la digitalizació del riu d’un any i la seva posterior superposició sobre una imatge d’un altre any, per poder veure’s clarament els canvis soferts. En l’estudi de la zona d’Olaya Herrera, s’ha realitzat un estudi local per analitzar els efectes del canal Naranjo en la població, i també la solució adoptada pel govern: la construcció d’un canal d’alleujament d’aigües per disminuir el cabal del meandre que provocava les inundacions a Bocas de Satinga (nucli urbà d’Olaya Herrera). Després de la realització del projecte, es pot afirmar que els canvis en el delta del Patía han estat molt grans, ja sigui a nivell morfològic (augments de la llera del riu, erosió, inundacions...), a nivell civil (provocant destruccions d’habitatges, desplaçaments de població...), a nivell econòmic (destrucció de camps de conreu, canvi de salinització de l’aigua...) o a nivell d’ecosistema (desaparició de manglars i la fauna que es trobava en ells). Tots aquests efectes han tingut conseqüències en la població, la major part d’elles, titllades de catastròfiques.