Històricament desfer-se de les deixalles sempre havia resultat un problema. Usualment s’utilitzaven els abocadors o s’enterraven sota terra però en ambdós casos la seva afectació tant per la natura com per la població no permetia acumular tot el que es generava. La idea d’incinerar els residus sòlids urbans va néixer quan a finals del segle XIX les restes de carbó es cremaven, eliminant-se pràcticament la totalitat del material tant el volum com en pes. A mesura que van anar passant els anys es va millorar la tecnologia de combustió, permetent uns sistemes que avui en dia amb una entrada enorme de residus n’obté una energia neta i sense pràcticament emetre cap tipus de contaminant i fent de les incineradores de RSU el futur de l’eliminació de residus no perillosos. El seu funcionament és pràcticament el mateix d’una central tèrmica amb la gran diferència d’utilitzar deixalles com a combustible, les qual necessiten especial atenció per la seva heterogeneïtat i el seu baix poder calorífic, i per tant no permet la utilització d’un cicle combinat. Les deixalles s’incineren alliberant fums a molt altes temperatures, els quals seran conduits a través d’uns conductes on cediran calor a un circuit d’aigua-vapor. Aquest circuit d’aigua-vapor realitzarà l’anomenat cicle de Rankine produint un treball a la turbina que podrà ser utilitzat pel funcionament de la planta incineradora així com exportat a través de la xarxa elèctrica a altres indústries o municipis. Finalment els fums emesos durant la combustió, un cop hagin cedit tota la calor necessària al circuit d’aiguavapor seran tractats abans de poder-se emetre novament a l’atmosfera. En aquest treball s’analitzarà el disseny d’una planta incineradora de residus que sigui capaç de tractar totes les deixalles produïdes per una ciutat d’aproximadament un milió d’habitants, veient que amb l’energia obtinguda es pot subministrar electricitat a una ciutat de 40.000 habitants. També es veurà quin tractament reben els fums i amb quines concentracions s’emeten a l’atmosfera. Aquestes emissions seran comparades amb les d’altres plantes industrials i amb les de certs sistemes de transport. Per realitzar l’anàlisis s’agafarà com a referència la central de processat múltiple de RSU de Marsella, una de les més avançades d’Europa i del món. Finalment s’acabarà demostrant que una incineradora de residus és la millor manera tant econòmica com mediambientalment per desfer-se de les deixalles, havent de dipositar en els abocadors només una desena part del que s’incinera.