Concept maps are a useful tool to organize and represent knowledge. On the other hand, complex networks allow us to evaluate the embedded structure in systems that are formed from multiple-interrelated elements. Focused in the practical framework and based on two preliminary evaluations (one subjective and the other following a rubric) we present an evaluation methodology for concept maps that relies on its conversion to complex networks. In the topological analysis we look for common patterns that have a relation within the statistical signature of the maps and its received punctuations. The results suggest that the obtained indicator helps us to assess analytically a concept map considering that its content is accepted as meaningful by an expert of the topic.

Los mapas conceptuales sirven para organizar y representar conocimiento. Las redes complejas, por su lado, son una herramienta que permite evaluar la estructura de sistemas formados por diferentes componentes interrelacionados. En el marco del caso práctico propuesto i, partiendo de dos evaluaciones previas, una de subjetiva y otra según una rúbrica, presentamos una metodología de evaluación de los mapas conceptuales basada en su conversión a redes complejas. En el análisis topológico buscamos patrones comunes que relacionen la identidad estadística de los mapas con la puntuación recibida. Los resultados sugieren que el índice agregado obtenido nos ayuda a puntuar el mapa conceptual analíticamente, siempre y cuando, el contenido del cual sea ratificado por un experto en la temática objeto de estudio.

L’aprenentatge a rescolda, avui en día, en molts casos s’ha convertit en un exercici de memorització temporal que han de realitzar els estudiants per poder passar de curs. Una alternativa als exàmens poden ser exercicis de relacionar conceptes utilitzant la tècnica dels mapes conceptuals que serveixen per organitzar i representar coneixement. El problema rau en la dificultat de la seva avaluació objectiva. La teoria de xarxes, que permet avaluar l’estructura de sistemes formats per diferents components interrelacionats, apareix com l’eina a aplicar en l’estudi d’un cas pràctic sobre un problema de globalització al llac Victòria a Tanzània. La metodologia creada pareix de dues avaluacions prèvies. En primer lloc, l’avaluació subjectiva és el mètode més directe i senzill per valorar els mapes conceptuals a falta d’una avaluació analítica contrastada, però varia molt en la seva objectivitat. En canvi, en l’avaluació per rúbrica, la definició de criteris a tenir en compte ens permeten assolir resultats més acurats, però encara estan lluny dels nostres objectius. La conversió dels mapes conceptuals en xarxes ens ha permès obtenir les signatures estadístiques de cada un dels mapes conceptuals per comparar-les i analitzar-ne els patrons comuns. Els resultats, malgrat la no trivialitat del seu estudi, suggereixen que el càlcul de les mesures topològiques jeràrquiques son la clau per poder estimar una puntuació del s mapes conceptuals del 0 al 10. Tanmateix, cal considerar una validació del contingut abans d’acceptar els valors obtinguts, ja que, malauradament, no és possible estudiar-lo analíticament amb les eines disponibles.