Aquestes façanes que a la força han de ser cegues, s'anomenen parets mitgeres o simplement mitgeres. Habitualment no es veuen, però hi ha situacions on sí que es fan visibles. Aquesta paret mitgera, mentre no s'edifiqui l'edifici veí és una façana com una altra. El fet que sigui cega no vol dir que no tingui requeriments. Ha de ser resistent, ha de ser impermeable, ha de tenir aïllament tèrmic i acústic, etc. No obstant això, durant anys moltes vegades no s'han tingut en compte aquests requeriments, ja que la normativa vigent era poc exigent. En tot cas l'únic requeriment que es tenia en compte era el de la impermeabilitat a l'aigua, ja que era del tot inacceptable una paret que deixès passar l'aigua quan plou. Ara bé, el que s'hi feia era la mínima expressió, és a dir, el més senzill i econòmic l’anomenat envà pluvial. Es fa un anàlisi de les possibles causes de la formació d’aquestes. També s’analitzen les diferents tipologies de parets mitgeres que actualment es troben a la ciutat, posant en relleu primer de tot una part històrica, on s’explica breument l’evolució de la fàbrica de maó (el maó català) relacionat amb l’evolució de les parets. S’analitzen diferents tipologies de parets mitgeres que tenen un valor de transmitància tèrmica que es considera molt elevat respecte els valors límits marcats per el CTE i pel Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya. La inexistència d’aïllament tèrmic és la raó. Per tant, el problema més significatiu d’aquestes parets és a nivell tèrmic. Es mostren les solucions que es duen a terme actualmente i s’observa que aquest tipus de solucions per l’envà pluvial, tant pel que a l’aïllament com per l’acabat, tenen un cost energètic i unes emissions de CO2 bastant elevades i per tant un fort impacte ambiental. Pel que fa a l’estalvi energètic, només pel fet de col•locar una capa d’aïllant tèrmic, la transmitància tèrmica de la paret baixa i per tant si que hi ha un estalvi energètic i per tant econòmic. També es mostra les actuacions que ha realitzat l’Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de vida amb criteris d’autosuficiència per les mitgeres i s’analalitza una d’elles, per arribar finalment a una proposta per aïllar-les tèrmicament amb un material de baix impacte ambiental. Gracies els análisis realitzats al llarg del projecte i informació obtinguda dels diferents organismesLa quantitat de calor que es perd per una mitgera és més del doble de la que es perd per una façana convencional i moltíssim més del que es perdria si la mitgera fos fidel a la seva funció original, és a dir, separar dos edificis. Per aquestes parets se’ns escapa la calefacció: estem perdent diners i contaminant. I a més a més ajudant a que augmenti l'efecte illa a la ciutat de Barcelona.