És obvi que la realitat i la llei, pel que fa a aquesta matèria que tractem - el contracte de serveis - van, o han anat i potser encara estan anant, per camins ben dispars, fins i tot divergents. Veiem en la societat, en la economia, en el món, un extraordinari creixement del sector serveis, d’això que venim a dir en general el “sector terciari”, però no menys d’allò que en diem ja més pròpiament en Dret “serveis”. En aquesta ponència es fa una consideració: que puguin regular-se una espècie de contractes de serveis en els que l’obtenció d’un resultat sigui decisiva o important sense deixar de ser una relació de serveis i engegant-la al contracte d’obres; que es pugui regular i admetre en Dret aquesta realitat social, junt amb la categoria tradicional: la que l’entén com un compromís només de mitjans i no de resultat