En qualsevol ordenament jurídic, mantenir un institut com la rescissió per lesió ultra dimidium, sobretot quan s'aplica d'acord amb un fonament rigorosament objectiu com al nostre dret, és una decisió opinable. No tinc la pretensió, és clar, de tercerejar en aquest debat, no pas menys antic pel fet que, malauradament, en el present es plantegi força rarament entre nosaltres. No cal dir que aquesta comesa ha d'estar reservada a plomes més autoritzades. De totes maneres, posat que el legislador català decideixi conservar aquesta institució quan desenvolupi el nostre dret patrimonial, tal vegada fóra bo aprofitar l'ocasió per donar resposta a certs problemes que, per una raó o altra, manquen de solució clara, o bé la que hom considera més fonamentada es pot qualificar d'insatisfactòria