El tipus de fundació que regula la Llei 1/1982 (LFP) és una fundació de dotació, constituïda per un o més fundadors que destinen un patrimoni a la realització de finalitats d'interès general i n'encarreguen el compliment a un patronat -un òrgan de representació i administració subjecte a supervisió pública. La fundació de dotació és el prototipus d'un model fundacional que podem considerar clàssic, la dogmàtica del qual, elaborada durant el segle XIX i rebuda a la majoria dels ordenaments europeus continentals, es caracteritza per l'atribució de personalitat jurídica a la fundació; l'afectació del patrimoni fundacional al compliment de les finalitats, de manera que hi siguin aplicats els propis béns in natura o els seus rendiments; l'encàrrec de la gestió i destinació patrimonial a un organisme heterònom, composat per patrons encarregats d'executar fidelment la voluntat del fundador; i un control extern de l'activitat de l'òrgan de govern, normalment mitjançant la rendició de comptes a l'autoritat administrativa. La recepció legislativa d'aquest motlle dogmàtic en els ordenaments europeus és bastant generalitzada, però es produeix de manera mitigada, degut al recel respecte d'una dimensió de l'autonomia privada que posa traves al tràfic patrimonial i que discuteix a l'Estat el monopoli del perseguiment dels interessos generals