En aquesta recerca es pretén mostrar com el dèficit crònic d'habitatge en una ciutat industrial com Sabadell de 1939 a 1970 tingué en les riuades de 1962 el motiu per consolidar les patologies del creixement desregulat dels anys anteriors, i aprofundir així en un model urbà invertebrat que donarà lloc a una difusió suburbial dins la perifèria de Barcelona. Es mostra com els poders econòmics de l'època franquista supeditaren tot intent d'urbanisme al servei de les persones a l'especulació del sòl. L'actual ciutat de Sabadell de després del boom immobiliari recent seria l'hereva d'un passat que transità de l'activitat industrial cap al negoci immobiliari.