En diversos passatges de la seva obra, Ramon Llull fa referència a l'obscuritat expressiva (en altres casos parla de subtilitat) com una dificultat que el lector ha de superar per accedir a la significació del text; aquesta superació li reportarà coneixement i plaer intel·lectual. El motiu de l'obscuritat és present en la tractadística retòrica llatina, per bé que en el cas de Llull s'ha vinculat amb la tradició trobadoresca del trobar clus. Diversos indicis apunten que el motiu s'ha de relacionar igualment, i sobretot, amb l'exegesi bíblica. Llull se'n serveix dotant-lo d'una significació pròpia, lligada a la doctrina de les dues intencions.