Els bosquets de Corylus avellana dels Pirineus Catalans representen, malgrat llur fisiognomía uniforme, fases de degradació o de reconstitució de diversos boscos caducifolis. Atenent a aquest fet i a llur composició florística poc específica, sembla convenient de tractar-los com a variants de Corylus del Buxo-Quercetum pubescentis, del Buxo-Fagetum, del Brachypodio-Fraxinetum,... Cal excloure potser d'aquesta generalització L¿Hepatico-Coryletum, comunitat de difícil filiació i caracterització sintaxonómiques, pròpia de l'Alta Cerdanya i del Conflent. I el Scillo-Fagetum actaeo-coryletosum, subass. nova, que representa, igual que el síntàxon anterior, una vicariant de les fagedes en valls internes pirinenques amb clima continentalitzat, mancades de faig.