L'any 1922 Josep M. Millas i Vallicrosa publica << els Textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolíngia >>. Aquest treball constituïa una síntesi de la seva recerca sobre les notícies referides a la història de Catalunya, extretes de les fonts arabs aleshores conegudes. El període estudiat per Millas era el compres entre la invasió islamica d'Hispània i l'algara d'Almansor contra Barcelona I'any 985. He qualificat de síntesi de notícies aquest estudi de Millas perquè, en realitat, era la introducció d'una obra que havia de formar part d'un dels projectes establerts per l'Institut d'Estudis Catalans. El projecte en qüestió consistia a editar i traduir els fragments de les diverses fonts araboislamiques que es refereixen a l'actual territori de Catalunya des de l'inici del període andalusí fins als voltants de l'any 1000. A aquest efecte, Millas prepari una edició que resti malauradament bloquejada al magatzem de l'institut durant la guerra del 1936-1939. Els plecs impresos d'aquesta edició contenien 131 fragments, extrets de I'obra de 16 autors, ordenats cronològicament fins al final de l'emirat de Muarnmad I (852-886). Malgrat restar inèdits (però convenientment guardats a la barcelonina Casa de Caritat pels directors, Srs. Valls i Romero), el contingut d'aquests plecs contribuí eficaçment a bastir la història medieval catalana i així ho palesen alguns historiadors, com Abadal, que els pogueren consultar perquè en disposaren d'un joc.